La Sociedad Centro Tradicionalista, de caire carlista, va adquirir cal Masalies al Carrer Major i va ordenar al mestre d’obres Joan Anglès i Farriol la reforma de la seva nova seu social.

La Joventut Nacionalista va ser la nova propietària. 

El 1921, Àngel Guimerà va assistir a l’estrena de “Joan Dalla”, prohibida a Barcelona per la dictadura de Primo de Rivera .

I el 1923 ho va fer Folch i Torres amb l’obra “El més petit de tots”.

Durant aquest període es va  consolidar l'Orfeó Montblanquí i es van celebrar a Montblanc les Festes Culturals Patriòtiques amb la presència de Josep Puig i Cadafalch com a president de la Mancomunitat.

La dictadura de Primo de Rivera va clausurar la Joventut Nacionalista i el teatre va passar a mans de la Sociedad Artesana, entitat rival amb qui mantenien pugnes socials i polítiques.

Amb la Guerra Civil el local va ser requisat per Esquerra Republicana de Catalunya i, acabada la guerra, per Falange Española Tradicionalista y de las JONS.

Als anys 40, la Sociedad Artesana va recuperar el local fins que la Parròquia va esdevenir propietària amb l’ajuda de famílies del poble. L’Asociación de Jóvenes de Acción Católica va emparar activitats com el teatre en català durant el Franquisme. Més tard, va rebre el nom de Centre Parroquial.

L’Ajuntament de Montblanc formalitza una col·laboració amb la Parròquia per l’ús del teatre i complementar, així, l’oferta cultural de Montblanc.

L'edifici és batejat amb el nom de Centre Cultural Sant Jordi.